Els carismes i la seva acció en la comunitat cristiana - Papa Francesc

Santa Seu, 1 octubre 14

''Des del principi, el Senyor ha satisfet a l'Església amb els dons del seu Esperit, fent que així sigui sempre viva i entre aquests dons es distingeixen alguns que són particularment valuosos per l'edificació i el camí de la comunitat cristiana: són els carismes'', ha afirmat el Papa Francesc, explicant que en el llenguatge comú quan parlem de "carisma", sovint ens referim a un talent, a una habilitat natural. No obstant això, ''en la perspectiva cristiana, el carisma és molt més que una qualitat personal, una predisposició o un dot: el carisma és una gràcia, un do concedit per Déu Pare, a través de l'acció de l'Esperit Sant perquè amb la mateixa gratuïtat i el mateix amor el posem al servei de tota la comunitat, per al bé de tots''.

D'altra banda, ningú pot entendre per si mateix si ha rebut un carisma, i aquest com és,-ha explicat el pontífex, perquè els carismes ''s'aprenen a reconèixer i brollen dins de la comunitat''. D'aquí que cada un de nosaltres hauria de preguntar-se: "Hi ha algun carisma que el Senyor ha suscitat en mi i que els meus germans i germanes en la comunitat cristiana han reconegut i encoratjat? I com ho visc? Amb generositat, posant-lo al servei de tots, o me n'oblido? o potser s'ha convertit en una font d'orgull fins al punt de pretendre que la comunitat es comporti com dic jo? ''.

L'experiència més bella, però, és ''descobrir quants carismes diferents i dons del seu Esperit omple el Pare la seva Església. Això no s'ha de considerar com una font de confusió o de malestar: tots són regals que Déu dóna a la comunitat cristiana, perquè creixi en harmonia, en la fe i en el seu amor, com un sol cos, el cos de Crist. El mateix Esperit que atorga aquesta diversitat de carismes, construeix també la unitat de l'Església. '' Ai, si aquests regals es converteixen en font d'enveja, de divisió, de gelosia! Com recorda l'apòstol Pau en la seva primera carta als Corintis, tots els carismes són importants als ulls de Déu i, a la vegada, cap és insubstituïble''.

Així, en la comunitat cristiana ens necessitem els uns als altres, i tot do rebut s'aplica plenament ''quan es comparteix amb els germans per al bé de tots. Aquesta és l'Església! I quan l'Església, en la varietat dels seus carismes, s'expressa en comunió, no pot equivocar-se: És la bellesa i la força del "sensus fidei'', del sentit sobrenatural de la fe, que atorga l'Esperit Sant, perquè , junts, puguem entrar al cor de l'Evangeli i aprendre a seguir Jesús en les nostres vides''.

Tot coincidint que avui se celebra la festivitat de Santa Teresa de l'Infant Jesús, morta als 24 anys, el Papa Francesc ha volgut recordar que ''estimava tant l'Església que volia ser missionera. Deia: Vull fer, això i allò i allò altra. Volia tenir tots els carismes. I quan va anar a pregar va sentir que el seu carisma era l'amor i llavors va dir aquesta bella frase: ''Al cor de l'Església seré l'amor''. I aquest carisma, la capacitat d'estimar, la tenim tots. Demanem avui a Santa Teresa de Jesús aquesta capacitat d'estimar tant a l'Església i d'acceptar tots els carismes amb l'amor de fills de l'Església, de la nostra santa mare Església jeràrquica''.