Ensenyança grup carismàtic “Koinonia” - 12 maig 2009
“CONFIANÇA I DISCERNIMENT DE LA VOLUNTAT DE DÉU, SEGONS SANT PAU”
Ignasi Ricart, cmf
“Som fills de Déu, no esclaus.”
PISTEUEIN: “Fiar-se de, donar fe, posar confiança en, creure” PISTIS: “Confiança, fidelitat, fe”. PISTÓS: “Digne de fe, fidel”. Amb aquets temes, el NT, en especial, Pau vol descriure la relació que te la persona amb Déu. Camí de Damasc, Pau es deixa atrapar per Crist i canvia de “xip”; la Llei no salva, sinó la fe en Jesucrist, i s’hi refia del tot.
Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.
GÀLATES 2,20
L’objecte de la fe es la mort i la resurrecció de Crist.
Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més. Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments immorals; que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió com fan els pagans que no reconeixen Déu. Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s'aprofiti d'ells en aquesta qüestió. El Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura. Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dóna el seu Esperit Sant.
No cal que us escrigui sobre l'amor fratern, ja que Déu mateix us ha ensenyat d'estimar-vos els uns als altres, i això és el que feu amb tots els germans d'arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.
Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
1A TESSALÒNICA 4, 1-14
Bogeria i paradoxa per al creient.
El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem... perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
1A CORINTIS 1, 21; 2,5
Aquesta fe es transmet per la paraula.
Diu l'Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim l'esperit mateix de la fe, també creiem, i per això parlem;
2A CORINTIS 4, 13
La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist.
ROMANS 10, 17
Però ara que la fe ha arribat, ja no depenem de cap guia.
GÀLATES 3, 25
EL DISCERNIMENT CRISTIÀ SEGONS SANT PAU
PUNT DE PARTIDA:
• La llibertat del cristià:
...perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat que hi ha en l'home perquè les exigències justes de la Llei es compleixin en nosaltres, que no vivim d'acord amb els desigs terrenals sinó d'acord amb l'Esperit. Els qui segueixen els desigs terrenals s'interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l'Esperit s'interessen per les coses de l'Esperit.
ROMANS 8, 2-5
Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
GÀLATES 5, 13-15
• Por a la llibertat. Som fills, no servents.
Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.
GÀLATES 4, 4-7
• Pau relaciona el discerniment cristià amb l’amor.
I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir,
FILIPENCS 1, 9-10
• La llei del esperit es condensa en l’amor als altres:
Nosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix». Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il•legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. Si vivim gràcies a l'Esperit, comportem-nos d'acord amb l'Esperit!
No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.
GÀLATES 5, 13-26
No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.
ROMANS 13, 8-10
COM ARRIBEM A DISCERNIR QUIN ES EL VOLER DE DÉU?
• Guiats pel seu Esperit:
Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.
ROMANS 8,14
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
ROMANS 12, 1-2
Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
ROMANS 14, 17-23
Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor.
EFESIS 5,9-10
Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens dels fruits de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
FILIPENCS 1,8-11
Que cadascú s'examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna.
1A CORINTIS 11,28-29
Tant de bo que em toleréssiu una mica de poc seny! Doncs bé, tolereu-me'l! Estic gelós per vosaltres amb la mateixa gelosia de Déu. Us he promès a un sol espòs, vull presentar-vos al Crist com una verge pura. Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i us aparti de la fidelitat i l'honestedat que deveu al Crist. Veig que, si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o si us comunica un esperit diferent del que vau rebre, o un evangeli diferent del que vau acollir, tot això ho tolereu amb una gran facilitat. D'altra banda, jo crec que no sóc inferior en res a aquests superapòstols. Si voleu, em falla l'eloqüència, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.
Ja sabeu que us vaig anunciar gratuïtament l'evangeli de Déu. ¿Creieu que feia mal fet d'abaixar-me jo per enaltir-vos a vosaltres? He pres els béns d'altres comunitats, més ben dit, he acceptat que em mantinguin per poder-me dedicar al vostre servei; trobant-me a Corint entre vosaltres, vaig passar necessitat, però no vaig molestar ningú; allò que em faltava ho van proveir els germans vinguts de Macedònia. En tot m'he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega. Per la veritat de Crist que hi ha en mi, us asseguro que no em deixaré prendre aquest motiu de glòria en les regions d'Acaia. Per què ho dic? És que no us estimo? Déu sap prou com us estimo!
Però continuaré fent el que faig ara: vull tallar tot pretext als qui busquen una excusa per a tenir els mateixos motius de glòria que nosaltres. Aquesta mena de gent no són més que falsos apòstols, homes que enganyen, disfressats d'apòstols de Crist. I això no és gens estrany, ja que el mateix Satanàs també es disfressa d'àngel de llum. És, doncs, natural que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Però la seva fi es correspondrà amb les seves obres.
Els sofriments de l'apòstol
Ho repeteixo: no em prengueu per un insensat, o si de cas accepteu-me com si ho fos, i que pugui gloriar-me de mi una estona. No és fer-ho d'acord amb el Senyor, parlar com ara parlaré: serà com si no tingués seny, però les circumstàncies m'obliguen a gloriar-me. Ja que molts es glorien de títols humans, jo també me'n gloriaré. En efecte, vosaltres, gent de seny, tolereu de bona gana els qui no en tenen. Tolereu que us esclavitzin, que se us mengin, que us espoliïn, que us tractin amb altivesa, que us peguin a la cara. Ho reconec: quin deshonor per a mi haver estat tan feble! Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d'Abraham? Jo també. Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho sóc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, tres vegades m'han flagel•lat, una vegada m'han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. M'he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. I a tot això cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. Quan algú és feble, jo també m'hi sento. Si fan caure algú, tot jo m'encenc.
Però si m'he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses.
2A CORINTIS 11,28-29
No sufoqueu l'Esperit ni menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal.
1A TESSALÒNICA 5,19-22
CONDICIÓ PER REALITZAR EL DISCERNIMENT CRISTIÀ
• canviar i deixar-nos transformar per la nova mentalitat.
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
ROMANS 12, 1-2
• “metamorfosi” canvi de mentalitat.
Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits.
Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a la mort per ella. L'ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església, ja que som membres del seu cos. Per això, tal com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l'Església, i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. El primer manament que va acompanyat d'una promesa és aquest: Honra el pare i la mare; així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d'aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu. Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes. Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet.
Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l'amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.
EFESIS 5,21-6,9
Salutació
Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Acció de gràcies
Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.
LES DIVISIONS COMUNITÀRIES (1,10-4,21)
Diversos grups a Corint
Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d'acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. Perquè la gent de Cloe m'han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. Vull dir que uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d'Apol•ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.» ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. Per cert, també vaig batejar els de la casa d'Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, però sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.
Un Messies crucificat
Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu. Diu l'Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul•laré la intel•ligència dels intel•ligents. On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món! El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes.
La crida dels més febles
Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul•lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.
1A CORINTIS 1, 20
La creu de crist com capgirament de valors (d’aquest món): com Jesús, preferència per la feblesa, pobresa.
• Perill:
L’engany: discernint, canonitzar la meva pròpia manera de pensar i fer.
• El discerniment cristià:
No es defensar el nostre propi saber, sinó renunciar al saber que prové del món, per tal de trobar el saber que ve de Déu. Clau del discerniment cristià: renovellament i transformació de la persona, segons els valors de la creu de Crist: Capgirament dels nostres valors habituals
«Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell» FILIPENCS 3,7-8
renunciar a les pròpies idees sobre el que es la voluntat de Déu i renovellament de la persona. S’imposa el criteri del Esperit
«L'home que es guia per ell mateix no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla absurd. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. En canvi, el qui es deixa guiar per l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist. » 1A CORINTIS 2, 14-16
i de l’amor
« Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il•legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. Si vivim gràcies a l'Esperit, comportem-nos d'acord amb l'Esperit!
No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.
GÀLATES 5, 13-35
El discerniment cristià no es només una cosa individual, sinó comunitària:
Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. Cadascú ha de fer la pròpia tasca.
El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir el que té amb aquell qui l'instrueix.
No us enganyeu: de Déu no se'n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d'aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l'Esperit, recollirà allò que prové de l'Esperit: la vida eterna. No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.
GÀLATES 6, 4-20
No sufoqueu l'Esperit ni menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal.
1A TESSALÒNICA 5, 19-22
Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul•lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.
1A CORINTIS 11, 28-31
Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe. ¿No sabeu reconèixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació. En tot cas, espero que sabreu veure que nosaltres no la mereixem.
2A CORINTIS 13, 5-6
El discerniment, segons Pau, porta a edificar la comunitat: apostolat, amor fratern, buscar el bé de la comunitat. Pau redefineix el concepte de llibertat a partir de la edificació: “Tot es lícit, però no tot convé” (edifica) (1Co 10, 23a)
Com funciona el discerniment cristià segons Pau
L’Esperit Sant, es l’artífex del nostre discerniment. Comunica un coneixement, intuïció de les coses divines. Però com podem el que Déu vol? A través de l’experiència original de l’acció de l’Esperit Sant dins nostre: guiats per l’Esperit Sant:
Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!»
ROMANS 8, 14-15
• Imprecisió volguda
Mai no tenim una certesa absoluta en el resultat del discerniment. No hi ha normes precises al N.T: amplària de plantejaments i exigència molt gran.
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
ROMANS 12, 1-2
Objecte del nostre discerniment: “allò que es bo, agradable i perfecte a Déu”
Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
ROMANS 14, 17-19, 22 SS.
Que cadascú s'examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol•lícits els uns pels altres. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.
1A CORINTIS 11, 28SS
Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe. ¿No sabeu reconèixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació. En tot cas, espero que sabreu veure que nosaltres no la mereixem. I demanem a Déu que no feu res de mal. Nosaltres no cerquem l'aprovació dels homes; només volem que vosaltres feu el bé, encara que passem per la desaprovació de tothom. El poder que tenim és a favor de la veritat, no contra la veritat. Així, ens alegrem cada vegada que nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes. Per aquest motiu us escric tot això ara que sóc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir.
2A CORINTIS 13, 5SS
Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres.
GÀLATES 6,4
I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens dels fruits de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
FILIPENCS 1, 9SS
Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor.
EFESIS 5, 10
Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal.
1 TESSALÒNICA 5, 21-22
• Criteris
Per saber que la consciència no m’enganya i faig la voluntat de Déu i no la meva: Els fruit del Esperit, només els “fruits” (obres) garanteixen l’autenticitat del discerniment cristià.
Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquè l'arbre es coneix pel fruit.
Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquè l'arbre es coneix pel fruit. Cria d'escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. L'home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes.
MATEU 12,33-35
(PAR. MT 7,17-20; LC 6,43-45)
Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
»No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! "
MATEU 7,16-23
• Pau parla de “fruits del Esperit”:
Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il•legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.
GÀLATES 5,18-23A
No tingueu res a veure amb ells. En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat.
EFESIS 5,7-9
perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens dels fruits de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
FILIPENCS 1,10-11
En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau.
JAUME 3,17-18
CONCLUSIÓ
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.
1A CORINTIS 13,1-13
Criteri fonamental per a saber el que plau al Senyor; l’amor als altres i els efectes que produeix aquest amor. Llegim:
Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
GÀLATES 5, 13-15
No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.
ROMANS 13, 8-10
