CRIST HA RESSUSCITAT.
VERITABLEMENT, HA RESSUSCITAT!
Apunts de l'homilia feta pel P. Fabrizio Ballanti durant la Pentecosta 2018
Quan la Biblia diu ”no tingueu por”, s'està referint a “no fugiu”.
Tenir por és una reacció instintiva i emocional davant d'un perill (instint de supervivència). Així, per exemple a Isaïes ens diu:
 |
| P. Fabrizio Ballanti |
No tinguis por, que jo estic amb tu;
no miris amb ànsia, que jo sóc el teu Déu.
Jo et dono vigor i t'ajudo,
et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
(Bíblia de Montserrat Is. 14, 10)
“No tinguis por (no fugis), perquè jo estic amb tu; no et desanimis, perquè jo sóc el teu Déu. Et donaré forces i t'ajudaré; et sostindré amb la meva mà dreta victoriosa.”
Déu no ens dóna un esperit de temor sinó un esperit de Fortalesa, d'Amor i Saviesa.
Davant d'una situació, podem sentir por, temor, ganes de sortir corrents. És humà. Però hem d'evitar acollir l'esperit de temor (que no ve de Déu).
Davant d'un repte, d'un desafiament, quan el Discerniment ens mostra que cal fer quelcom i l'Amor ens fa decidir fer-ho, no ens hem de fer enrere per por.
Jesucrist, un cop ressuscitat, quan es mostra als apòstols els diu SHALOM (que és Pau a vosaltres, però no solament pau sinó tots els béns del Regne de Déu siguin amb vosaltres). I la Pau no és no estar en guerra i no tenir problemes i tribulacions. La Pau és un estat interior que ens dóna l'Esperit de Déu que fa present a Jesucrist en els nostres cors. Jn. 14,27 "La Pau us deixo, la MEVA PAU us dono..."
La pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono pas com el món la dóna. Que el vostre cor no estigui més torbat ni acovardit. (Bíblia de Montserrat, Jn. 14,27)
Aquí em ve al cap l'oració de Sant Francesc que, mitjançant l'Esperit Sant ens fa possible ésser un instrument de la Pau del Senyor:
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra Pau.
Que on hi hagi odi, hi posi l’amor.
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la unió.
On hi hagi error, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi l'esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la llum.
On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria.
Oh Mestre, feu que jo vulgui més aviat
consolar que ser consolat,
comprendre que ser comprès,
estimar que ser estimat.
Perquè és donant que es rep,
oblidant que es troba,
perdonant que s’és perdonat,
i morint que es ressuscita a la vida eterna.
Qui fa possible que siguem aquest instrument és l'Esperit Sant. Però hi ha un principi de Subsidiarietat: L'Esperit ens ajuda, però qui ha de fer les coses som nosaltres. Som nosaltres que hem de perdonar i demanar perdó. Aquí està el veritable miracle (l'Esperit Sant de Déu ens permet que nosaltres fem coses extraordinàries).
 |
| Moisès de Miquel Àngel |
On hi ha l'Esperit de Déu hi ha llibertat.
Hem d'anar amb la cara descoberta. Moisès, en baixar del Sinaí d'estar en presència de Déu (és l'únic home que a l'antic testament va estar cara a cara amb Déu) va baixar amb una cara resplendent. Per aquest motiu, l'estàtua de Moisès de Miquel Àngel té dues protuberàncies, que representen el resplendor que sortia del rostre de Moisès. Per això, des de llavors fins a la mort de Moisès, aquest va haver d'anar amb la cara coberta, que només es destapava quan entrava el lloc sant del temple (tabernacle).
Qui està en la presència de Jesucrist, també es converteix en un reflex de la seva Glòria. Però nosaltres no hem de fer com Moisès, que amagava la seva cara. Hem de ser un mirall del rostre de Jesucrist.
L'Esperit Sant ens transforma:
1. El primer que fa és obrir-nos la boca.2. A continuació, ens mou. Ens fa moure els peus per sortir d'on som i anar on cal.3. Seguidament, ens fa aixecar les mans.4. Fa que tot s'entengui (millor dit, es comprengui).
El que ens divideix i separa no són les llengües, ni les cultures, sinó la falta d'Amor.
La Comunió amb els altres és el miracle més gran de tenir l'Esperit Sant. Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat.
Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres;
així com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. (Bíblia de Montserrat, Jn. 13,34.)
Caminar en l'Esperit Sant és caminar sota l'Amor de Déu i en Comunió amb els altres. Crear llaços de comunió en la diferència és el que caracteritza al carismàtic.
D'aquí la Benvinguda que el P. Fabrizio ens va fer en l'Eucaristia:
• L'Amor de Déu Pare.
• La Gràcia del Seu Fill Jesucrist.
• La Comunió de l'Esperit Sant.
El distintiu del cristià no és la creu. És l'Amor
Si l'Església no és creïble, és perquè no reflecteix l'Amor de Déu ni la Comunió de l'Esperit. Cal, doncs, que siguem ferment d'aquest Amor i Comunió dins de l'Església i fora d'ella.
Ser persones espirituals = reflectir el rostre de Jesucrist.
VULL SER REFLEX DE LA TEVA GLÒRIA. TRANSFORMA'M!
Apunts de Joan Codina
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada