Els membres del Grup de Pregària

QUÈ HAN DE FER ELS MEMBRES DEL GRUP DE PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

Què han de fer els membres del grup de pregària:

• Arribar a temps, sempre que puguin.
• Quedar-se fins al final, si és possible.
• Relacionar-se amb els germans.
• Pregar i fer sacrificis durant la setmana per la reunió.
• Pregar perquè els dirigents sentin les paraules que Déu els dóna i actuïn en conformitat amb aquestes paraules.
• Escoltar els missatges que Déu els dóna personalment i a través de les paraules dels dirigents.
• Escoltar els ensenyaments i procurar-se lectures adients al creixement en la vida de l'Esperit.
• Oferir-se voluntàriament per a algun ministeri. La reunió és per a tots i tots hi haurien de participar activament d'alguna manera.
• Donar suggeriments als dirigents per escrit o de paraula en temps oportú. S'ataquen els problemes, però no les persones.
• Confirmar les persones: dirigents, membres dels diferents ministeris, persones que exerceixen algun carisma. Tothom té necessitat que els germans el confirmin en la validesa de les seves actuacions.
• Obeir els dirigents, sobretot en allà que concerneix el bon ordre.
• Acceptar la correcció i canviar de comportament, si cal fer-ho.
• Demanar a Déu els carismes pels quals puguin contribuir a la construcció de la comunitat i, un cop rebuts, tenir la gosadia d'exercir-los.
• Donar suport a les finances.

El Ministeri de Música

FUNCIÓ DEL MINISTERI DE MÚSICA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

Entonar i acompanyar el cant. Són molt importants els cants adequats en cada moment de la pregària. Abunden sobretot en la pregària de lloança. Al principi contribueixen molt a fer sortir la gent d'un cert estat depressiu i empenyen a la lloança. Si els músics estan ungits, Oberts, sensibles a l'Esperit, representen una gran contribució a la pregària.

Què han de fer els músics:

• Reunir-se una estona abans de la pregària, pregar i preparar la música.
• Entonar, tan bon punt comenci la pregària, cants vius que treguin la gent de les preocupacions de la vida i la portin a lloar.
• Abandonar-se a l'acció de l'Esperit, mantenir-s'hi sensibles durant tota la pregària. L'Esperit els guiarà.
• Entonar cants de sentit bíblic que concentrin l'atenció en el Pare, en Jesús, en l'Esperit.
• Saber escollir el ritme dels cants, generalment moguts al principi, més lents després.
• Tenir com a objectiu portar la gent a la lloança i a l'adoració.
• Tenir en compte el cicle de la pregària carismàtica: Primer nosaltres parlem al Senyor, després Ell ens parla per mitjà dels carismes de la paraula inspirada i pels textos de l'Escriptura. És important d'entonar el cant adequat en cadascun d'aquests moments.
• Practicar junts durant la setmana per aconseguir la unitat.

Ministeri d'Acollida

FUNCIÓ DEL MINISTERI O SERVEI D'ACOLLIMENT

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

És molt important que es rebi amb molt d'amor els qui arriben. Molts arriben afectats per problemes personals, que seran una barrera a l'acció de l'Esperit. Ser acollits amb molt d'amor farà, si més no, trontollar la barrera, si ja no la fa caure del tot. “Saludeu-vos mútuament amb l'òscul sant” (2 Co 13, 12). Tota la funció d'aquest ministeri és rebre amb l'amor de Jesús.

Què han de fer els membres del ministeri d'acolliment:

• Reunir-se per pregar abans de la reunió i fer-se intercessió mútua. No podran
acollir com cal els germans, si estan afectats per problemes personals. Primer han de rebre la joia i la pau del Senyor per a poder-la transmetre.
• Saludar afectuosament els qui arriben.
• Conèixer bé les persones.
• Posar a part els qui venen per primer cop i donar-los o fer-los donar una explicació sobre la pregària en els grups de la Renovació. Amb això poden evitar-se molts malentesos. Si se'ls diu, per exemple, que els estranyarà el cant en llengües, és possible que ja no els estranyi gaire i fins i tot que el trobin celestial. No hem de tenir por de l'efecte dels carismes del Senyor, però hem de ser prudents amb aquella prudència que és un do de l'Esperit.

Què es fa durant la Pregària

QUÈ ES FA DURANT LA PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• Durant la primera meitat:

• “No amb el poder ni amb la força, sinó amb el meu Esperit” (Za 4, 6) La gent arriba. Salutacions, abraçades. Sovint està depressiva perquè viu en un món depressiu. Cal elevar-la. Com per a un míssil, el més difícil és enlairar-se de terra.
• “El sacrifici de lloança” * encén el combustible. “Oferiu els vostres cossos com un sacrifici vivent” (Rm 12, 1). Cal sotmetre la voluntat al sacrifici de lloança i la ment a l'Esperit. Les emocions vindran després.
• Cants. “Canteu amb veu forta. Les veus fortes indiquen un esperit fort” * Pot haver-hi un cant d'invocació a l'Esperit Sant. Lloança de tota l'assemblea. La gent s'hi abandona, el coet comença d'enlairar-se. Hi poden haver mostres d'amor fratern, com és ara abraçar el germà del costat, però sense parlar, sense interrompre l'atenció a la presència del Senyor, ni la lloança. Hi poden haver cants en llengües i profecia en qualsevol moment.
• Cants més lents.
• Cant sostingut en llengües. Silenci d'escolta. Cal esperar profecia. Si la lloança ha estat elevada, el Senyor té moltes coses per a dir-nos. El Senyor és amor, vol parlar-nos, siguem cortesos amb Ell, escoltem. Encara que ja hi hagi hagut profecia, n'hi tornarà a haver.
• Paraula. El Senyor confirma la paraula inspirada amb un text de l'Escriptura. Cants, lloances, lloança en llengües, profecies i textos bíblics formen el teixit d'aquesta primera meitat de la reunió de pregària. La pregària varia segons els dies. El coet pot enlairar-se més lentament o més ràpidament. L'alternança de cants, invocacions a l'Esperit Sant, aclamacions, llengües, paraula inspirada, textos bíblics, varia també d'un dia a l'altre.



Durant la segona meitat:

• De vegades es fa un ensenyament. Parla al cor, no al cap. Si ha de parlar al cap es fa fora de la pregària.
• En comptes d'un ensenyament poden compartir-se alguns textos de l'Escriptura. No s'ha de llegir tot un capítol. Els textos han de ser breus. El Senyor ungeix fortament algunes paraules. El lector que les ha rebudes en queda colpit. Ho manifesta la lectura que en fa. El ministeri de música entona un cant apropiat, si en té un. Si el grup és gran, el compartir els textos pot fer-se en grups petits. És molt important que tothom hi pugui intervenir i ho faci, altrament no es crea comunitat.
• Després d'això, si hi ha temps, o en comptes d'això, es fa intercessió mútua de dos en dos, fent ús dels carismes de paraula inspirada, els quals es manifesten molt fàcilment en aquest cas. Es prega en llengües i s'escolta què diu el Senyor. Abans, tot el gran grup pot fer una pregària en llengües demanant que l'Esperit actuï en la intercessió. Els dirigents han de fer confiança als germans i més a l'Esperit. Però si hi ha en el gran grup persones noves, que tot just s'inicien en la pregària de l'Esperit, els dirigents tindran cura de reunir-les a part. Pot ser un bon moment per a respondre llurs preguntes o per a instruir-les en algun punt determinat. La intercessió de dos en dos, generalment amb canvi de company d'un dia a l'altre, és poderosa, no solament per a guarició de les persones, sinó també per a crear lligams d'amor i construir la comunitat.
• Alguns dies tot el grup sencer pot fer una intercessió forta per algunes persones que ho necessiten especialment. Aquestes no han de dir llurs problemes, si no convé. Per aixà existeix el ministeri d'intercessió, format per algunes persones adequades. Hi ha moltes coses, tanmateix, que es poden dir. Per exemple: manca de treball que crea una situació greu a la família, malalties físiques, etc. Després d'una gran lloança, el poder d'intercessió de tot el grup és molt poderós. Ho testimonien els resultats. També aixà crea lligams d'amor i construeix la comunitat.
• Alguns altres dies es poden fer grupets de transparència o d'aprofundiment. També en aquests grupets s'hi fa sovint intercessió amb resultats molt positius. Una altra manera de crear lligams d'amor i construir la comunitat.
• Hi ha encara una altra manera de pregar tots per tots amb un gran sentit de comunió i de comunitat. Fer un ròdol, posar el braç dret sobre l'espatlla de la persona de la dreta i l'esquerra sobre la de l'esquerra, cantar lloant, junts, el Senyor i acabar amb una pregària d'intercessió en llengües tots junts, o formant ròdols més petits o simplement de dos en dos. En aquests dos últims casos es poden rebre i comunicar més fàcilment paraules de profecia, coneixement i saviesa.
• Cap al final venen els testimoniatges. S'han de dir amb veu forta, han de ser breus i en allà que ha fet el Senyor. Si es prodiguen els detalls, la persona parla més d'ella mateixa que no pas del Senyor.
• Per acabar es poden fer algunes peticions, si no s'han fet abans dels testimoniatges.
• Un dirigent recapitula, si convé, i fa els advertiments que calgui.
• Els músics entonen un parell de cants alegres i moguts. Pot fer-se alguna dansa religiosa que expressi la joia que tothom sent en el Senyor.
• Els germans s'acomiaden els uns dels altres amb mostres de l'afecte gran que es tenen en el Senyor Jesús.

________________________________________________

1. Cf: Bíblia de Montserrat, He 13,15 (↑)
2. Cf: Joan Pau II en Nova Evangelització 2000 (↑)

La Reunió de Pregària

LA REUNIÓ DE PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• Què és:

  “És una reunió de cristians batejats en l'Esperit Sant que donen culte al Pare, és a dir, l'adoren, el lloen, li parlen, li dirigeixen súpliques per Jesucrist en l'Esperit Sant. L'Esperit Sant suscita i condueix la pregària en la revelació del Pare i del Fill i l'actualització dels carismes”.

  La reunió de pregària constitueix el medi adequat per a deixar-se conduir per l'Esperit Sant, lloar el Senyor, compartir espiritualment, exercir els carismes i desenvolupar-los, intercedir carismàticament, obtenir guarició, edificar la comunitat.




• Què no és:

  Un estudi bíblic o teològic, una discussió sobre temes espirituals, un festival de cants, una pregària estructurada, un consultori per a gent amb dificultats.




• Quatre característiques importants:

  La llibertat, l'obertura, l'amor i l'ordre. Es rep del Pare i es dóna allò que es rep.




• Dos efectes importants:

  Creixement en la vida de l'Esperit, poder de testimoniar l'amor i la salvació de Déu.

L'Ensenyament en la Pregària

L'ENSENYAMENT EN LA PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

Convé que se'n doni algun, almenys de tant en tant. L'ensenyament es dóna després de la lloança. No és una classe de teologia ni tan sols de Bíblia. Una classe té lloc fora de la pregària, no dins. No és un ensenyament que es dóna al cap, sinó al cor. Això no vol dir que no hi hagi conceptes, sinó que les idees es transmeten sota la unció de l'Esperit, el qual ungeix la boca del qui les profereix i l’oïda dels qui les reben.

“Que el qui parli ho faci com qui comunica paraules de Déu” (1 Pe 4, 11).

Sota la unció de l'Esperit, l'ensenyament és un menjar deliciós que dóna vida i fa créixer. El seu regust perdura en el paladar de l'ànima i desvetlla la fam de Déu. D'alguna manera es recolza sempre en la “Paraula de la Creu" (1 Co 1,18) “força i saviesa de Déu” (1 Co 1, 24). El fruit directe de la Creu és el do de l'Esperit que ens comunica la Vida del Ressuscitat. Tot el que surt d'aquestes coordenades és pura saviesa humana, incapaç de donar-nos Vida. En la unció de l'Esperit ens són revelades “les insondables riqueses de Crist” (Ef 3, 8).