Què es fa durant la Pregària

QUÈ ES FA DURANT LA PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• Durant la primera meitat:

• “No amb el poder ni amb la força, sinó amb el meu Esperit” (Za 4, 6) La gent arriba. Salutacions, abraçades. Sovint està depressiva perquè viu en un món depressiu. Cal elevar-la. Com per a un míssil, el més difícil és enlairar-se de terra.
• “El sacrifici de lloança” * encén el combustible. “Oferiu els vostres cossos com un sacrifici vivent” (Rm 12, 1). Cal sotmetre la voluntat al sacrifici de lloança i la ment a l'Esperit. Les emocions vindran després.
• Cants. “Canteu amb veu forta. Les veus fortes indiquen un esperit fort” * Pot haver-hi un cant d'invocació a l'Esperit Sant. Lloança de tota l'assemblea. La gent s'hi abandona, el coet comença d'enlairar-se. Hi poden haver mostres d'amor fratern, com és ara abraçar el germà del costat, però sense parlar, sense interrompre l'atenció a la presència del Senyor, ni la lloança. Hi poden haver cants en llengües i profecia en qualsevol moment.
• Cants més lents.
• Cant sostingut en llengües. Silenci d'escolta. Cal esperar profecia. Si la lloança ha estat elevada, el Senyor té moltes coses per a dir-nos. El Senyor és amor, vol parlar-nos, siguem cortesos amb Ell, escoltem. Encara que ja hi hagi hagut profecia, n'hi tornarà a haver.
• Paraula. El Senyor confirma la paraula inspirada amb un text de l'Escriptura. Cants, lloances, lloança en llengües, profecies i textos bíblics formen el teixit d'aquesta primera meitat de la reunió de pregària. La pregària varia segons els dies. El coet pot enlairar-se més lentament o més ràpidament. L'alternança de cants, invocacions a l'Esperit Sant, aclamacions, llengües, paraula inspirada, textos bíblics, varia també d'un dia a l'altre.



Durant la segona meitat:

• De vegades es fa un ensenyament. Parla al cor, no al cap. Si ha de parlar al cap es fa fora de la pregària.
• En comptes d'un ensenyament poden compartir-se alguns textos de l'Escriptura. No s'ha de llegir tot un capítol. Els textos han de ser breus. El Senyor ungeix fortament algunes paraules. El lector que les ha rebudes en queda colpit. Ho manifesta la lectura que en fa. El ministeri de música entona un cant apropiat, si en té un. Si el grup és gran, el compartir els textos pot fer-se en grups petits. És molt important que tothom hi pugui intervenir i ho faci, altrament no es crea comunitat.
• Després d'això, si hi ha temps, o en comptes d'això, es fa intercessió mútua de dos en dos, fent ús dels carismes de paraula inspirada, els quals es manifesten molt fàcilment en aquest cas. Es prega en llengües i s'escolta què diu el Senyor. Abans, tot el gran grup pot fer una pregària en llengües demanant que l'Esperit actuï en la intercessió. Els dirigents han de fer confiança als germans i més a l'Esperit. Però si hi ha en el gran grup persones noves, que tot just s'inicien en la pregària de l'Esperit, els dirigents tindran cura de reunir-les a part. Pot ser un bon moment per a respondre llurs preguntes o per a instruir-les en algun punt determinat. La intercessió de dos en dos, generalment amb canvi de company d'un dia a l'altre, és poderosa, no solament per a guarició de les persones, sinó també per a crear lligams d'amor i construir la comunitat.
• Alguns dies tot el grup sencer pot fer una intercessió forta per algunes persones que ho necessiten especialment. Aquestes no han de dir llurs problemes, si no convé. Per aixà existeix el ministeri d'intercessió, format per algunes persones adequades. Hi ha moltes coses, tanmateix, que es poden dir. Per exemple: manca de treball que crea una situació greu a la família, malalties físiques, etc. Després d'una gran lloança, el poder d'intercessió de tot el grup és molt poderós. Ho testimonien els resultats. També aixà crea lligams d'amor i construeix la comunitat.
• Alguns altres dies es poden fer grupets de transparència o d'aprofundiment. També en aquests grupets s'hi fa sovint intercessió amb resultats molt positius. Una altra manera de crear lligams d'amor i construir la comunitat.
• Hi ha encara una altra manera de pregar tots per tots amb un gran sentit de comunió i de comunitat. Fer un ròdol, posar el braç dret sobre l'espatlla de la persona de la dreta i l'esquerra sobre la de l'esquerra, cantar lloant, junts, el Senyor i acabar amb una pregària d'intercessió en llengües tots junts, o formant ròdols més petits o simplement de dos en dos. En aquests dos últims casos es poden rebre i comunicar més fàcilment paraules de profecia, coneixement i saviesa.
• Cap al final venen els testimoniatges. S'han de dir amb veu forta, han de ser breus i en allà que ha fet el Senyor. Si es prodiguen els detalls, la persona parla més d'ella mateixa que no pas del Senyor.
• Per acabar es poden fer algunes peticions, si no s'han fet abans dels testimoniatges.
• Un dirigent recapitula, si convé, i fa els advertiments que calgui.
• Els músics entonen un parell de cants alegres i moguts. Pot fer-se alguna dansa religiosa que expressi la joia que tothom sent en el Senyor.
• Els germans s'acomiaden els uns dels altres amb mostres de l'afecte gran que es tenen en el Senyor Jesús.

________________________________________________

1. Cf: Bíblia de Montserrat, He 13,15 (↑)
2. Cf: Joan Pau II en Nova Evangelització 2000 (↑)