Carimes de la Paraula Inspirada; Paraula de Coneixement, de Saviesa i Profecia

FUNCIÓ, DURANT LA PREGÀRIA, DELS CARISMES DE LA PARAULA INSPIRADA: PROFECIA, PARAULA DE CONEIXEMENT, PARAULA DE SAVIESA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• LA PROFECIA

  La Profecia “edifica, exhorta, consola” (1 Co 14, 3). De vegades “descobreix els secrets del cor” (1 Co 14, 24-25). Alguns cops manifesta la voluntat de Déu en una determinada situació (Fets 13, 1-2). Rarament prediu el futur (Fets 11, 28; 21, 11). Es diu en primera i segona persona, perquè transmet paraules del Senyor. Aquest parla en primera persona al grup (segona persona) o a algú del grup.

  Com és la veritable profecia i com s'ha de donar:

  • Ungida.
  • Escau, s'ajusta al context de la reunió.
  • Té una durada apropiada.
  • Rep una resposta en la pregària, el cant o el silenci del grup.
  • Les profecies, si no són complementàries, s'espaien una de l'altra.
  • Es reben en paraules, de vegades acompanyades d'una imatge, o en cant.



• LA PARAULA DE CONEIXEMENT

  La Paraula de Coneixement enclou la revelació d'un fet particular i pot fer tot el que hem dit de la profecia, però no es diu en primera i segona persona.

  Exemple:

  “El Senyor diu a un noi de 22 anys que en aquests moments dubta de deixar-ho tot per seguir-lo, perquè no sap si la crida del Senyor al sacerdoci és autèntica. El Senyor li diu...”

  Les mateixes paraules les anomenaríem de profecia si diguessin:

  “Jo, el Senyor, et dic a tu, noi de 22 anys, que dubtes etc.”

  Les paraules de coneixement fan un gran impacte pel fet de revelar coses concretes i constatables. Són especialment útils quan es reben durant la intercessió. La paraula de coneixement es rep en paraules, en imatges o en una intuïció plena de seguretat.




• LA PARAULA DE SAVIESA

  La Paraula de Saviesa més que un fet revela els designis de Déu en un fet particular i es pot rebre en paraules o simplement per intuïció. La pot rebre tothom, però és molt apropiada a la funció dels sacerdots i també dels dirigents.

  No s'han de confondre els dons de saviesa i de coneixement amb els carismes de paraula de saviesa i de paraula de coneixement. Aquests carismes són els de la paraula inspirada tan necessària a les reunions de pregària. Pels carismes de paraula inspirada el Senyor respon a la pregària del grup. Són carismes que el Senyor vol donar a tots els grups, perquè, essent tot Ell amor, es deleix per parlar-nos. Nosaltres li parlem en la lloança i en la intercessió i Ell ens respon pels carismes de paraula inspirada i pels textos que representen la paraula inspirada oficial, totalment garantida. La paraula inspirada que ve dels carismes necessita ser corroborada per la paraula bíblica i aquesta necessita ser explicitada i sobretot actualitzada per la que ve dels carismes. És meravellós de veure com, durant la pregària, un germà o germana dóna una paraula de profecia i tot seguit un altre obre la Bíblia a l'atzar i topa amb la seva corroboració.

  Remarqueu que no és bo de pensar que en el nostre grup no existeixen els carismes de paraula inspirada. Els carismes hi són, però no els deixem emergir. Sovint són les pors que els tenen soterrats. Un abandó total al Senyor i als seus dons fa que emergeixin molt ràpidament.

El do de Llengües

UN ELEMENT BÀSIC DE LA PREGÀRIA COMUNITÀRIA: LES LLENGÜES

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

Pregar en llengües suposa la submissió total de la ment al Senyor en l'obertura del nostre esperit a l'Esperit de Déu. Pau l'anomena pregària de l'esperit en contraposici6 a la pregària de la ment o conceptual.

“Si prego en llengües, el meu esperit prega, però la meva ment resta estèril”
(1 Co 14, 14).

En la traducció ecumènica francesa hi fa la següent anotació:

“...L'esperit de l'home és la seu de les manifestacions incomunicables del do de Llengües, oposat a la ment, única a permetre la comunicació als altres. Però aquest esperit és animat per l'Esperit”.

Per això Pau afegeix:

“Què faré doncs? Pregaré amb l'esperit i pregaré amb la ment. Cantaré amb l'esperit i cantaré amb la ment”
(1 Co 14, 15).

Aquesta comunicació de l'Esperit de Déu al nostre esperit és important.

El mateix Esperit testimonia al esperit que som fills de Déu”
(Rm 8, 16).

Ell acut a socórrer la nostra feblesa i intercedeix “amb gemecs inefables”
(Rm 8, 26).

La pregària en Llengües permet el domini de l'Esperit sobre nosaltres. L'experiència ensenya que sol constituir la porta d'entrada dels altres carismes. La ment, la intel·ligència, és quelcom de preciós i necessari, però ha d'estar sotmesa a l'Esperit Sant, sinó és una porta oberta a totes les temptacions.

En efecte, en la nostra ment s'expressen i fermenten els nostres dubtes, problemes, ressentiments, situacions angoixoses, pors, i tota mena de suggeriments del mal. En la pregària en llengües s'esborren totes aquestes coses de la ment, sorgeix una forta consciència de la presència del Senyor ressuscitat i gloriós, tot bondat, tot misericòrdia, tot amor. Sovint la consciència del Pare infinit. Ens inunden sentiments de joia i de pau en l'adoració del cor. Llavors la lloança en llengües brolla pura, incontaminada, del fons del nostre esperit, suscitada per l'Esperit Sant. Aquest ja circula lliurement per les nostres facultats i s'introdueix en l'exercici mateix de la nostra ment, que ja li està sotmesa. Aleshores el Senyor pot adreçar-se a nosaltres mitjançant els carismes de la paraula inspirada: profecia, paraula de coneixement, paraula de saviesa.

Quan no es prega o canta en llengües és molt més difícil que l'Esperit condueixi la pregària del grup. En el millor dels casos, la gent diu espontàniament coses boniques. Els qui en saben més, són més abundants, els altres no tant o gens. És minsa la unitat de la pregària i no gaire poderosa la lloança. Quan arriba algú, la gent es distreu perquè no té massa consciència de la presència forta del Senyor. En canvi, si el grup està fent una lloança poderosa en Llengües, no solament ningú no es distreu, sinó que la persona que ve de fora queda immediatament corpresa per la presència del Senyor i s'integra sense més en la pregària de l'Esperit. D'altra banda, quan no es prega en llengües, tothom, qui més qui menys, guarda la consciència de les seves preocupacions i sol fer molta pregària de petició en detriment de la lloança. Les mateixes peticions canvien d'estil quan es fan només al final, després d'una gran lloança sostinguda per les llengües. Es fan en la pau del cor, són més confiades i més eficaces.

El grup de pregària carismàtic

EL GRUP DE PREGÀRIA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• 1. A manera de pròleg

  Les visites als grups i els recessos arreu de la nostra geografia ens han fet adonar de la necessitat de posar per escrit les coses més essencials que s'han de tenir presents per a la bona marxa del grup. N'hi ha que incumbeixen directament als dirigents o a un ministeri determinat i d'altres a tots els membres. De saber-les, però, cal que tothom se'n preocupi. En efecte, cal que els membres sàpiguen que els dirigents estan fent allà que han de fer. Així podran brindar-los la màxima col·laboració. Pel que fa als dirigents, no solament han de conèixer allà que els incumbeix de fer, sinó també allà que poden exigir i esperar dels altres. El coneixement d'allà que caracteritza un grup de pregària de la Renovació Carismàtica i n'assegura el funcionament pràctic és necessari per a tota la gent del grup. Posar-lo en poques planes a l’abast dels germans és l'objectiu d'aquest número especial del Full Informatiu.




• 2. UNES PARAULES DE PAU ALS ROMANS

  “Semblantment, també l'Esperit acut a socórrer la nostra feblesa. Es un fet: nosaltres no sabem com pregar. Però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs inefables. I el qui escorcolla els cors coneix la intenció de l'Esperit, ja que intercedeix pels sants segons Déu” (Rm 8, 26-27) 3.




• 3. QUÈ ÉS UN GRUP DE PREGÀRIA DE LA RENOVACIÓ CARISMÀTICA

  
  

  “Es un grup de cristians que es reuneixen regularment per a una pregària comunitària suscitada i conduïda per l'Esperit Sant”.

  Les portes d'un grup de pregària de la Renovació Carismàtica estan sempre obertes a tothom, tant per a entrar-hi com per a sortir-ne. Molta gent hi comença d'entrar sense cap preparació, cercant només soluci6 a problemes personals. A despit d'això, hi reben molt sovint l'impacte de l'Esperit. I és que com més l'Esperit Sant suscita i condueix la pregària dels qui ja s'han integrat al grup, més gran és l'impacte de l'oració sobre tots els qui hi assisteixen.




• 4. QUÈ NO ÉS UN GRUP DE PREGÀRIA DE LA RENOVACIÓ CARISMÀTICA

  No és un grup que fa pregària espontània, de manera que cada persona hi descabdelli o profereixi espontàniament les seves idees pietoses i els seus sentiments religiosos en frases de lloança, acció de gràcies o de peticions La pregària no hi és simplement perquè pugui ser conduïda per l'Esperit. La finalitat del grup no és, doncs, la de fer pregària espontània, sinó; la de fer-la sota la moció de l'Esperit Sant.




• 5. LA PREGÀRIA EN L'ESPERIT ÉS LA PREGÀRIA DEL FILL I DELS FILLS DE DÉU

  “I tot seguit l'Esperit el conduí al desert”
  (Mc 1, 12)
  
  “En aquell moment exultà en l'Esperit Sant i digué: -Reconec proclamo, Pare, Senyor del cel i la terra... Molt bé, Pare, perquè ho ha disposat el teu amor”
  (Lc 10, 21).
  
  “I perquè som fills, envià Déu als nostres cors l'Esperit del seu Fill que clama: Pare”
  (Ga 4, 6)
  
  “No sabeu que sou el temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?”
  (1 Co 3, 16)
  
  “Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa: instruïu-vos mútuament amb plena saviesa, canteu a Déu en els vostres cors, impulsats per la gràcia, amb salms, himnes i cants de l'Esperit”
  (Col 3, 16).
  

  La pregària en l'Esperit radicava en el centre mateix de la vida de Jesús. Ell és el Crist, l'Ungit per l'Esperit Sant. Fou concebut per Obra de l'Esperit, actuà sempre sota la seva moció i en la mort en creu féu de si mateix una ofrena consagrada per l'Esperit Sant. El seu últim sospir fou un clam al Pare, sota la moció de l'Esperit: “Pare a les teves mans encomano el meu esperit”. Finalment en la seva resurrecció fou glorificat per “l'acció poderosa de l’Esperit”, segons el llenguatge de Pau. Quant a nosaltres, el nostre heretatge en Crist Jesús és el de viure de la seva mateixa vida. I la pregària en l'Esperit n'és com la respiració profunda. Jesús respira i espira de continu l'Esperit Sant en un diàleg perenne d'amor amb el Pare. El do de l'Esperit per a nosaltres s'identifica amb el do de viure de la vida de Jesús. És néixer de nou. És un do de vida ben nostre perquè Jesús ens l'ha guanyat morint en creu. Ningú no ens el pot arrabassar. No ens entestem a fer de la nostra pregària una activitat humana, menystenint el do preciós de l'Esperit.

  “Visc, però ja no sóc jo el qui visc, és Crist qui Viu en mi. La meva vida en la carn, la visc en la fe del Fill de Déu que m'ha estimat i s'ha lliurat per mi. Jo no refuso el do de gràcia de Déu”
  (Ga 2, 20-21).




• 6. CRITERI EXTERN PER A SABER SI HI HA PREGÀRIA EN L'ESPERIT: EL CANVI

  La pregària en l'Esperit “canvia vides”. No es pot pregar en l'Esperit i no canviar. És un criteri que val per a tot cristià i per a tota etapa de la vida. Caminem cap a la plenitud de Crist en nosaltres. La conversió, el canvi han de ser continus. Com més la nostra pregària és de l'Esperit, més canvia la nostra vida, més es fa profunda en nosaltres la vida de Jesús. Com més la nostra pregària és tan sols una activitat humana, menys canvi, menys Vida de Jesús en nosaltres. Això val igualment per als grups. Com més l'Esperit en condueix la pregària, més canvien les persones i el grup.



• 7. CRITERI INTERN, ÉS A DIR, MANIFESTAT DURANT LA PREGÀRIA: LA UNITAT

  La unitat de la pregària comunitària suscitada i conduïda per l'Esperit es percep tot d'una. La pregària del grup s'assembla a la font Lluminosa del Montjuïc. És una simfonia de Llums, de sons i de colors. Cada cor és un brollador personal de la mateixa aigua viva de l'Esperit. Pren tonalitats, formes i remoreigs personals diferents, però brolla en perfecta sintonia amb tots els altres. Tota disharmonia revela un corrent subterrani que no és el del Esperit.




• 8. BASE DELS GRUPS DE PREGÀRIA DE LA RENOVACIÓ: L’EFUSIÓ DE L'ESPERIT

  No cal explicar-ho per ser de tots molt conegut. Sabem que és fonamental i en coneixem els efectes. L'efusió de l'Esperit, tanmateix, no és d'estàtic, sinó de dinàmic. L'Esperit no ha pas penetrat encara tot el gruix nom ser. La seva efusió pot esdevenir més plena, més profunda. Tot depèn de la nostra obertura. La gent, però, es pregunta: “I què haig de fer per obi me més a l'Esperit?” Per més que parlem de do i de gratuïtat i d’acceptació acabem dient-nos a nosaltres mateixos: “Jo bé prou que el vull aquest do, prou que m'hi voldria obrir, però no sembla pas que l'hagi rebut amb la força que desitja el meu cor. Alguna cosa hi deu haver en mi que no faig i que hauria de fer. Quina?” N'has de fer tres:

  RENDIR-TE, LLIURAR-TE, ABANDONAR-TE.

  La segona no es dóna sense la primera i la tercera sense la segona. No t'ho miris, però, com una “cosa més que hagis de fer”, sinó com una gràcia que se't va donant i que d'alguna manera vas rebutjant. Tot és gràcia, però hi ha d'haver la nostra col·laboració. No ho vulguis entendre massa bé, que no hi arribaràs. És un misteri que desborda la nostra comprensió humana. La fórmula ignasiana és molt vàlida per a tothom:

  “M'esforçaré com si tot depengués només de mi
  i ho esperaré tot com si tot depengués només de Déu”.

  
  

  • 8.1 - RENDIR-TE.

    Ens rendim davant la nostra incapacitat i davant l'amor del Senyor. Hem hagut de lluitar amb dents i urpes per aconseguir un bon nivell d’independència humana. Ho havíem de fer per no restar a un nivell infantívol. És llei de vida. Potser ho hem aconseguit bastant. Tant de bo! Si volem, però, aconseguir Déu, que és l'aspiració més profunda del nostre ser, hem de fer una cosa molt més difícil que només s'aconsegueix per gràcia: la de sortir de nosaltres mateixos, de tornar-nos infants desvalguts, totalment dependents. Del contrari encara estem en nosaltres mateixos, tancats, bruts d'egoisme, de rivalitats, malalts de ferides de desamor, buits de Déu. I la part més excelsa del nostre ser és la capacitat il·limitada de rebre l'acció poderosa de Déu. Costa de rendir-se per a recitar la pregària del desvalgut: “Senyor, em rendeixo, salva'm de mi mateix”. Per a facilitar-nos-ho i per a seduir-nos, el Senyor ens mostra la seva crucifixió i la seva mort d'amor i ens proposa el do de l'Esperit, pel qual rebem la seva vida de Senyor ressuscitat. La gràcia ens és oferta i donada, però la podem rebutjar.

  
  

  • 8.2 - LLIURAR-TE.

    Cal fer un pas endavant, cal desapropiar-se d'un mateix i de totes les coses per a donar-ho tot al Senyor: la nostra persona, les nostres coses dolentes i les nostres coses bones. Es increïble el nostre sentit de propietat. Ens adherim i tot a les nostres ferides pel fet de ser nostres. Ens gloriem de posseir béns materials, d'haver lluitat, d'haver patit, àdhuc d'haver estat més dolents que no pas altres (el cas és haver estat més) i, no cal dir-ho, d'haver fet moltes o algunes coses bones. Lliurar-se és una mena de vot de pobresa dels nostres valors davant la pobresa de Jesús crucificat.

    “Lluny de mi gloriar-me sinó és en la creu de Crist”
    (Ga 6, 14). “
    
    “Aquesta vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu que m'ha estimat i s'ha lliurat per mi”
    (Ga 2,20).

    Ell es lliura i jo em lliuro.

  • 8.3 - ABANDONAR-TE.

    Abandonar-se suposa descansar en l'amor, sense pors, sense neguits. Abandonar-se és entrar en el descans del “sàbat”. Déu va veure que tot era molt bo per a l'home i ho va beneir i va invitar l'home a descansar gaudint amb Déu del treball de Déu. Sense cap mèrit, Adam entrava en el descans del “sàbat”, en la fruïció joiosa de la creació i en un diàleg d'amor amb Jahvè. Però volgué tenir mèrits i caigué en un estat de prostració, de vergonya i de por. Va trobar-se pobre i desvalgut, s'amagà de Déu i fou foragitat del paradís, lluny de l'arbre de la vida, guardat per la flama de l'espasa fulgurant dels querubins. Ara, però, el Pare ens invita a revestir-nos dels mèrits de Jesús crucificat i entrar en el “sàbat” del seu repòs, abandonats al seu amor misericordiós. La llançada del costat ens ha obert la porta del jardí de l’Edèn. Tenim la via lliure que mena a l'Arbre de la Vida. Qui no gosarà d'abandonar-se al Cor traspassat de Jesús per l'Espasa de foc de l'Esperit? Qui no gosarà d'acostar-se a l'Arbre de la Vida i menjar-ne el fruit deliciós de l'Amor? Un cop més el Pare ha vist que la seva obra era molt bona per a l'home, l'ha beneïda amb una aliança eterna i ens invita a entrar en el repàs de seu “sàbat”, totalment abandonats al seu amor. Abandonem-nos-hi!

    Aquesta actitud profunda permet l'acció poderosa de l'Esperit Sant en l'individu i en el grup en una EFUSIÓ INTENSIFICADA de l'Esperit d’Amor.

    ELS EFECTES D'AQUESTA EFUSIÓ DONEN UNA VITALITAT MÉS GRAN ALS DE PRIMERA EFUSIÓ I HABILITEN LA PERSONA PER A SER UN MEMBRE MÉS ACTIU EN LA PREGÀRIA COMUNITÀRIA SUSCITADA I CONDUÏDA PER L'ESPERIT.

    Aquests efectes són:

    • Un encontre personal més intens amb Jesús.
    • Una consciència més viva del sentit trinitari de la vida.
    • La pregària brolla més poderosa del centre mateix de la personalitat.
    • S'intensifica la pregària en llengües.
    • Un impacte més gran en la lectura de les Escriptures.
    • Una nova força per a proclamar la salvació en Jesucrist, evangelitzar.
    • Un alliberament més gran del pecat.
    • Un enfortiment i creixement dels dons i carismes.
    • Un desig més Viu del Regne, que fa dir: “Maran ata”. Vine, Senyor Jesús!