Carimes de la Paraula Inspirada; Paraula de Coneixement, de Saviesa i Profecia

FUNCIÓ, DURANT LA PREGÀRIA, DELS CARISMES DE LA PARAULA INSPIRADA: PROFECIA, PARAULA DE CONEIXEMENT, PARAULA DE SAVIESA

Font: Full Informatiu núm. 9
Autor: P. Miquel Peix
Any: 1990
Nota: Respectem les normes ortogràfiques
que eren vigents en el moment de la seva publicació.

Podeu descarregar-vos la versió en PDF

• LA PROFECIA

  La Profecia “edifica, exhorta, consola” (1 Co 14, 3). De vegades “descobreix els secrets del cor” (1 Co 14, 24-25). Alguns cops manifesta la voluntat de Déu en una determinada situació (Fets 13, 1-2). Rarament prediu el futur (Fets 11, 28; 21, 11). Es diu en primera i segona persona, perquè transmet paraules del Senyor. Aquest parla en primera persona al grup (segona persona) o a algú del grup.

  Com és la veritable profecia i com s'ha de donar:

  • Ungida.
  • Escau, s'ajusta al context de la reunió.
  • Té una durada apropiada.
  • Rep una resposta en la pregària, el cant o el silenci del grup.
  • Les profecies, si no són complementàries, s'espaien una de l'altra.
  • Es reben en paraules, de vegades acompanyades d'una imatge, o en cant.



• LA PARAULA DE CONEIXEMENT

  La Paraula de Coneixement enclou la revelació d'un fet particular i pot fer tot el que hem dit de la profecia, però no es diu en primera i segona persona.

  Exemple:

  “El Senyor diu a un noi de 22 anys que en aquests moments dubta de deixar-ho tot per seguir-lo, perquè no sap si la crida del Senyor al sacerdoci és autèntica. El Senyor li diu...”

  Les mateixes paraules les anomenaríem de profecia si diguessin:

  “Jo, el Senyor, et dic a tu, noi de 22 anys, que dubtes etc.”

  Les paraules de coneixement fan un gran impacte pel fet de revelar coses concretes i constatables. Són especialment útils quan es reben durant la intercessió. La paraula de coneixement es rep en paraules, en imatges o en una intuïció plena de seguretat.




• LA PARAULA DE SAVIESA

  La Paraula de Saviesa més que un fet revela els designis de Déu en un fet particular i es pot rebre en paraules o simplement per intuïció. La pot rebre tothom, però és molt apropiada a la funció dels sacerdots i també dels dirigents.

  No s'han de confondre els dons de saviesa i de coneixement amb els carismes de paraula de saviesa i de paraula de coneixement. Aquests carismes són els de la paraula inspirada tan necessària a les reunions de pregària. Pels carismes de paraula inspirada el Senyor respon a la pregària del grup. Són carismes que el Senyor vol donar a tots els grups, perquè, essent tot Ell amor, es deleix per parlar-nos. Nosaltres li parlem en la lloança i en la intercessió i Ell ens respon pels carismes de paraula inspirada i pels textos que representen la paraula inspirada oficial, totalment garantida. La paraula inspirada que ve dels carismes necessita ser corroborada per la paraula bíblica i aquesta necessita ser explicitada i sobretot actualitzada per la que ve dels carismes. És meravellós de veure com, durant la pregària, un germà o germana dóna una paraula de profecia i tot seguit un altre obre la Bíblia a l'atzar i topa amb la seva corroboració.

  Remarqueu que no és bo de pensar que en el nostre grup no existeixen els carismes de paraula inspirada. Els carismes hi són, però no els deixem emergir. Sovint són les pors que els tenen soterrats. Un abandó total al Senyor i als seus dons fa que emergeixin molt ràpidament.